|
Les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació van ser creades per Reial
Decret el 9 d’abril de 1886, quan es van reconèixer com a tals les
associacions voluntàries de comerciants, industrials i naviliers.
Aquella llei va disposar les vint primeres ciutats on podia
establir-se una Cambra: ports com la Duana i places mercantils i
industrials de ciutats com Madrid, Badajoz, Alcoi, Còrdova, Girona,
Jerez, Múrcia, Oviedo, Santiago o Terrassa, entre altres. 1911.-Alfons XIII promulga la Llei de Bases que confirma i amplia les
funcions públiques que tenien atribuïdes les Cambres, equiparant el
sistema amb el més estès d'Europa. Conegut com a "model continental"
estava basat en l'adscripció obligatòria i en el pagament d'una quota. 1917.-El Ministeri de Foment crea la Junta Consultiva de les Cambres
de Comerç, Indústria i Navegació. Aquesta Junta estava constituïda per
5 presidents o expresidents de Cambres designats per Foment. Quatre
anys després, el Ministeri determina que la Junta passi a anomenar-se
Consell Superior de Cambres de Comerç, òrgan que actuarà sota
presidència pròpia. El primer president del Consell Superior de
Cambres va ser Basilio Paraíso, qui anteriorment havia estat president
de la Cambra de Saragossa. 1929.-Es confereix a les Cambres el caràcter d'establiments públics. 1936.-La Guerra Civil va provocar importants danys econòmics, les
conseqüències dels quals també van patir les Cambres de Comerç. En
molts casos es van perdre arxius i fons patrimonial d'incalculable
valor històric. Durant la guerra el Consell Superior de Cambres es va
traslladar a Valladolid. 1944.-Conferència de Bretton Woods als Estats Units. Una reunió a la
qual van assistir 44 països amb la finalitat de reorganitzar
l'economia mundial i crear el Banc Internacional per a la
Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD) i el Fons Monetari
Internacional (FMI). L'Estat Espanyol no va ser invitat; malgrat tot,
les Cambres van estar presents en aquell esdeveniment. 1969.-Divuit anys abans que Espanya entrés a la Comunitat Econòmica
Europea (CEE), les Cambres de Comerç van ser la primera institució
espanyola en establir una Delegació permanent davant la CEE, a
Brussel·les. 1993.-El Parlament espanyol aprova, per unanimitat, la Llei Bàsica de
Cambres de Comerç, reconfirmant d'aquesta manera el paper de les
Cambres i reconeixent la importància de la seva tasca com a
"institucions intermediàries en la representació, promoció i defensa
dels interessos generals del comerç, la indústria i la navegació i en
la consolidació del teixit econòmic del país". 1994.-El Tribunal Constitucional declara contrària a la Constitució la
Llei de 1911 que fins a un any abans havia regit l'activitat cameral.
El Tribunal Constitucional exposa que "l'associació obligatòria" de
les empreses, tal com s'establia des de 1911, no era constitucional.
Malgrat tot, en cap cas qüestiona la nova Llei de Cambres que havia
estat promulgada en el 1993. La Llei de 1993 defineix les Cambres com a “corporacions de dret
públic”, que participen de la naturalesa de les Administracions
Públiques. Aquesta Llei també es recorreguda davant del Tribunal
Constitucional que, en el juny de 1996, dictamina que la Llei de
Cambres de 1993 és conforme a la Constitució.
|