El Recurs Cameral Permanent és una exacció parafiscal establerta a la Llei 3/1993, de 22 de març, Bàsica de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació que es gira sobre la quota líquida positiva de l’Impost de Societats, els rendiments de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i les quotes municipals, provincials o nacionals de l’Impost d’Activitats Econòmiques dins de l’exercici següent al de l’ingrés o presentació de la declaració corresponent.

El Reial Decret-llei 13/2010, de 3 de desembre, d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per a fomentar la inversió i la creació d’ocupació, ha introduït reformes al sistema de finançament de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, fent voluntària la pertinença a les Cambres, tot establint un període transitori de dos anys pel cobrament del Recurs Cameral Permanent.

Durant aquest període transitori les empreses continuen subjectes al compliment de les obligacions tributàries amb les cambres, i les cambres mantenen la seva obligació legal d’efectuar el cobrament del recurs cameral i a aplicar aquests recursos al finançament de les activitats establertes a la Llei 3/1993.

Aquest període transitori està regulat a l’esmentat Reial Decret-llei i ha estat concretat per l’informe emès per la Direcció General de Tributs de la Secretaria General d’Hisenda del Ministeri d’Economia i Hisenda de data 7 de març de 2011, i en virtut del qual la Cambra procedirà a l’emissió i notificació de les liquidacions del recurs cameral permanent que es concreta en l’obligació de recaptar de la següent manera: